Una mirada muy frágil se posa:
sobre una racha de viento, sobre una rosa,
sobre un pétalo amarillo, una mariposa
y aquí un verso baladí, que es cualquier cosa.
/Una fràgil mirada acarona:
un buf de vent, una rosa,
un groc pètal, una papallona
i un vers inútil, qualsevol cosa/
Sabeu quan teniu la llavor i no hi ha manera que creixi la planta? Al final acabes pensant “a la merda, no la rego més”…