Skip to content

Per a l’Ares

No Comments on Per a l’Ares

Coses que t’he dit, t’he volgut dir o he provat de dir-te, però que no estic segur d’haver aconseguit fer-te entendre. És bàsicament la meva forma de veure la vida, o potser la forma com m’agradaria aconseguir de veure la vida. No sempre ho aconsegueixo… què vols fer-hi, sóc humà.

“La meva fruita preferida és la que m’estic menjant”

Hem fet la broma molt sovint, i em penso que saps què vull dir amb això. No paga la pena parar-me a pensar si m’agrada més la síndria que la mandarina que m’estic menjant. Si perdo el temps pensant en la síndria no gaudiré la mandarina.

Quan estiguis amb amics, gaudeix dels amics. Quan estiguis llegint, gaudeix del llibre, i no t’aturis a pensar molt en els amics. Perquè potser si no ets capaç de concentrar-te en el llibre no el gaudiràs. I més endavant, potser te n’adonis que vas desaprofitar l’oportunitat de gaudir-ne tant com mereix un bon llibre quan el llegeixes per primer cop.

“Els petons són màgics: quants més en dones, més en tens”

I funciona amb tot allò que és positiu. Un somriure porta a un altre. Quan reparteixes petons (dels de debó, no dels de saludar) la gent se n’adona que els estimes, i els és més fàcil estimar-te. Quan tu somrius, la gent del teu voltant té tendència a somriure, i quan ells somriguin a tu et serà més fàcil de somriure. Prova-ho, paga la pena.

(i recorda que no hi ha res millor que una bona abraçada)

No t’enfadis amb el món

Quan t’enfadis per alguna raó, no deixis que la teva “enfadamenta” s’apoderi de tu. Tens un motiu per estar enfadada? D’acord, però no facis pagar ningú pel fet que tu estàs enfadada. L’únic que aconseguiràs serà que la gent que t’estima s’allunyi de tu quan t’enfadis, i no trobaràs qui t’ajudi a entendre per què t’has enfadat i cóm podries evitar que torni a passar.

Per la mateixa raó, prova de no allargar-ho massa. Enfadar-se és molt més senzill que estar content. I cada cop és més fàcil, fins que arriba un moment que estàs quasi sempre enfadat. I a la gent que t’estima no li agrada veure’t enfadada.

(el mateix val per l’avorriment, pesadeta)

Sigues generosa, però no t’oblidis de tu

Crec que ja que som aquí, paga la pena de provar de fer el món una mica millor. Una bona manera és provant de fer feliç la gent que tens al teu voltant.

Però no oblidis mai que si tu no ets feliç, no aconseguiràs fer feliç ningú. De vegades un petit acte d’egoïsme que et farà feliç et permetrà un gran acte de generositat fent feliç algú altre.

Karma

És un concepte “estúpid”, però d’alguna manera funciona.

Oficialment, el “karma” és una mena d’energia universal que tots tenim. Se suposa que quan fas un bon acte o tens un sentiment feliç, el teu karma millora i l’univers t’el torna. De la mateixa manera, quan fas o sents una cosa dolenta, embrutes el teu karma, i l’univers també t’ho tornarà.

Jo no sé si creure en el karma, però sí sé (o crec saber) que quan fas una cosa bona o tens un sentiment feliç, fas que sigui més fàcil veure el món una mica millor. I quan fas un bon acte, tens més possibilitats (tot i que si n’esperes una recompensa ja no és un bon acte, sinò un acte interessat amb bones conseqüències) que algú altre en algun moment te’n faci un a tu.

I el mateix per a les coses o sentiments dolents.

No es tracta de ser bo o dolent per un premi o un càstig, sinò perquè un dia potser t’hauràs d’aturar i mirar enrera, i és important que t’agradi el que hi vegis.

No et penedeixis de res

És important saber aprendre de les decisions que han sortit malament, però és més important recordar que quan prens una decisió la prens amb uns coneixements determinats. No saps cóm acabarà el que comences, així que si acaba malament, recorda que no sabies que la cosa aniria així. Aprén del resultat, però no et quedis amb la “culpa”, perquè a no ser que siguis estúpida o mala persona, dubto que prenguis les decisions per a fer malament les coses o per a fer mal a la gent.

Prova de sentir el que senten els altres

“Empatia”, recordes? La meva teoria de “per què caic bé als nadons”. Hi ha una connexió entre les persones, tot i que no sé si només és una dèria meva. La cosa és que si ets capaç de posar-te dins la pell dels altres, ho tindràs més fàcil per a no fer-los mal, i per a no deixar que t’en facin. O per entendre per què te n’han fet.

Quan algú et faci mal, mira de posar-te al seu lloc. Potser és la seva manera d’expressar que té un problema, o potser té el problema i com no sap treure-se’l de dins reacciona malament i acaba fent mal als del seu voltant.

Com el nen que et pegava a l’Estel, o la nena que estava sempre enfadada amb tu a segon. Quan vam saber què els passava, vam poder entendre que no volien fer-te mal, però no sabien cóm treure’s el seu propi dolor de dintre i, d’alguna manera, el compartien amb tu.

Aprén sobre el perdó

El perdó és una de les coses més difícils d’explicar, d’aprendre o de dominar. Dir “ho sento” no és demanar perdó. Dir “et perdono” no és perdonar.

Quan hagis fet mal a algú, i li demanis perdó, que sigui de debó. Si ets bona persona (i crec que ho ets), quan fas mal a algú també te’l fas a tu mateixa. Demanant perdó has d’aconseguir treure’t aquest mal de dintre. Si quan demanes perdó no penses realment que t’has equivocat i que provaràs que no torni a passar, només estàs mentint i mentint-te. No servirà per a res.

I si et fan mal, perdona’ls. No per ells, sinò per a tu. Quan perdones algú, el que fas és agafar el dolor que t’ha fet i la tristor que venia amb ell i posar-los en un raconet al costat de la finestra, on el vent se’ls endurà. Si no ho fas així, el dolor i la tristor s’acabaran convertint en ràbia, i a poc a poc aniran omplint la teva “casa interior” fins que te n’adonis i facis neteja (“dissabte emocional”?). És molt més senzill anar netejant cosetes petites tal com van venint que haver de buidar una casa plena de trastos. I sé de què parlo.

Perdonar no és dir “et perdono”, és saber que has fet fòra el dolor i has desat el mal record en un lloc on no farà nosa mai més.

Després d’un dia genial, frega els plats

Sembla una tonteria. Potser no ho recordes (no sé quan llegiràs això… ni si ho faràs), pero aquest matí t’has llevat i m’has vingut a despertar, hem esmorzat al sol (torrades amb formatge i suc de taronja) i hem anat al Cim d’Àligues.

Ha estat un dia genial, d’aquells que fan que valgui la pena viure encara que només en tinguis un en tota la vida.

I després de dir-te bona nit i egun off, he anat a fregar els plats. Qualsevol tasca d’aquest tipus, que les mans fan per elles mateixes, deixen que el cap (o el cor) faci al seu aire, i et permeten reviure d’alguna manera les coses bones del dia.

Gràcies pel dia d’avui.

————————————————

Massa coses per una nena de deu (!) anys. I més que potser aniré deixant per aquí a mesura que se’m passin pel cap.

No espero que les entenguis ara, i potser tampoc demà. Però sí que ho arribis a entendre abans que sigui massa tard, i et sigui massa difícil perdonar, o estiguis sempre enfadada o pendent del que no tens.

T’estimo.

Leave a Reply

Primary Sidebar