Skip to content

Viure al dia

Sense comentaris a Viure al dia

Em llevo. No sé ón sóc. No reconec la cambra, els mobles, res. No em reconec ni a mi. Al meu costat, sobre la tauleta de nit, un sobre amb unes lletres grans que diuen “llegeix”. No en reconec la lletra. Llegeixo.

Benvolgut,

M’han diagnosticat un tumor cerebral. L’únic tractament possible és la cirurgia, però el tumor està localitzat a la zona de la memòria, i en el millor dels casos, si sobrevisc, quedarà afectada la meva capacitat per a recordar.

Triar entre dues morts. La mort de debó, la de l’oblit. O l’oblit de debó, la falsa mort, la mort de la ment i no del cos. Enfrontar-se al destí final o posposar-lo. Posposar-lo? Tampoc, perquè quí sóc sense records? Tu.

Si estàs llegint això és perquè trio l’oblit. Ara et lleves, de bon matí, i no saps quí ets, ón ets, què saps. Potser ni saps llegir, i perdo el temps escrivint-te aquestes lletres. Però diuen que no, que només els records i no les coses apreses hauré perdut (hauràs perdut) quan això acabi (quan això comenci).

T’enfrontes a un nou dia. De fet, t’enfrontes a una nova vida. Una vida que durarà el temps que et mantinguis despert. Un cop t’adormis, els records fugiran, i deixaràs, de nou, de ser tu.

Sé que tindràs la temptació de viure al límit. Si només tens un dia, per què desaprofitar-lo? Si de totes maneres moriràs a la nit, per què no arriscar-te? Emocions fortes, extremes, brutals. Emocions que tallin l’alé, i que et facin tèmer per la teva seguretat. O no, perquè de totes maneres, moriràs quan t’adormis.

No desperdicïis la vida, perquè no és teva. És meva, i jo no te la dono, te la deixo. Te la deixo perquè la visquis, perquè jo no podré. Però quan l’hagis expremut, no la llencis, guarda-la. Guarda-la per a demà, per tal que un nou tu (un nou jo) es desperti, llegeixi aquestes lletres i visqui un nou dia com si fos una nova vida, una nova vida d’un sol dia.

Estima, abraça, riu, somriu, besa. No t’amaguis, no et preocupis pel que pensin els altres, preocupa’t pels altres. No perdis el temps pensant què pots fer durant aquesta vida, durant aquest dia. Fés-ho.

De fet, quina diferència hi haurà entre la teva vida i la dels altres? La durada. Tu viuràs un dia, i ells viuran molts més. Però tu saps que viuràs un dia. Ells, creient que viuran per sempre, deixaran passar aquest dia (aquesta vida) preocupant-se, sense riure, besar, estimar, abraçar, sense somriure. Tu no tindràs records, però ells potser no tindran vida.

Sempre teu,

Tu

Quants cops hauré llegit aquestes lletres? Quants dies de la meva vida, quantes vides hauré desperdiciat no seguint-ne el consell?
Avui és el primer dia de la meva vida. Avui és la meva vida. Avui viuré. Tinc sort.

Deixa un comentari

Primary Sidebar